domingo, 19 de abril de 2009

Tema 2


1. Tria una mateixa notícia en dos mitjans diferents accessibles a través d'Internet i publica'n els dos enllaços al teu bloc. A continuació fes un comentari de les diferències que hi perceps en relació amb el contingut i la forma en què es presenta. Fixa't especialment en el titular, els adjectius que s'utilitzen, si s'informa objectivament dels fets o s'hi introdueixen valoracions, fixa't també en les imatges o fragments de vídeo que l'acompanyen quines diferències hi ha entre els dos mitjans. Podries dir si hi veus alguna influència ideològica relacionada amb els propietaris dels mitjans?
En primer lloc, en l’sport el titular dona un gran recolzament a l’equip barceloní dient “Un Barça superior aleja al Madrid de la segunda plaza” i en el comentari subtitular també “El Barcelona alejó un poco más al Real Madrid del segundo puesto en la Liga ACB, en un partido en el que, a pesar de los apuros finales, los azulgrana se mostraron, como a lo largo de toda la temporada, superiores a sus rivales”.
L’sport utilitza paraules adjectivant al Madird com aquestes: “nefasta defensa”,” moriría en la orilla". I expressions com aquestes per parlar del Barça: ” Navarro e Ilyasova, sobresaliente”, “Navarro hay veces que no anota, pero hace que todo el Barcelona funcione y lo hace sin que parezca que le cueste”.
A l’as comencen la noticia excusant-se de la derrota amb aquest comentari: “La primera noticia llegaba poco antes del encuentro, cuando se confirmaba la ausencia de Felipe Reyes, que no había superado sus molestias en la espalda. Muchas de las opciones del Madrid pasaban por sus manos, y había que ver como responderían los hombres altos del Madrid”. També utilitza expressions a favor recolzant a l’equip madrileny com per exemple: ”La labor de un genial Andersen, fajándose en la pintura, no encontró respuesta por parte de los pívots madridistas, y el conjunto local terminó el primer cuarto 12 abajo, y con la figura del gran capitán en la mente de todos.”, “Las cualidades de este Madrid, sin Reyes sobre la cancha, no daban para grandes alardes, pero al menos quedaba lo de siempre. El coraje.”, “Pero una vez más, los merengues recurrieron a lo que mejor se les da. La épica.”
Per finalitzar, dir que, el diari sport te una foto d’un jugador del barça, del màxim anotador del partit, en canvi l’as no te cap foto.Aquí podem veure com una notícia es pot narrar des de diferents punts de vista i recolzant cada diari al seu equip. L’sport al Barça i l’as al Madrid.

2. Després de fixar-te en l'apartat 3.1. (No tots els fets són notícia) posa exemples de fets que actualment siguin notícia i serveixin per a il·lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten (excepcionalitat, conseqüències per a la gent, rellevància dels personatges implicats, proximitat emocional, proximitat temporal, "efecte agenda".

Un fet que actualment és notícia, és el terratrèmol d’Itàlia. El terratrèmol que va sacsejar el nord d’Itàlia, va ser de gran intensitat, de 5.2 a l’escala de Richter. Però no només va ser un tremolor sinó que van continuar nombroses repliques. Hi ha mes de 290 víctimes mortals i més de33.000 evacuats.Aquesta notícia podem classificar-la com a conseqüències per a la gent, ja que ha afectat a milers de persones. També com a fet excepcional, per què no passa cada dia, i com a existència d’imatges.
Una altra noticia d’última actualitat és la detenció a França de l’etarra Martitegui Lizaso, cap de l’aparell militar.Aquesta notícia la podem classificar com a excepcionalitat ja que no cada dia es deté a un cap de l’aparell d’ETA. També la podem classificar de proximitat emocional, per què afecta a la nostra societat, i coma existència d’imatges.

3. Mira't aquest vídeo i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el contingut d'aquest tema de l'assignatura.
En aquest vídeo, podem veure clarament com hi ha periodistes que injecten una notícia sense fer-la passar per cap filtre. Es a dir, no han contrastat si és certa o falsa. Directament l’han difós per posar en un apuro a un periodista el qual no és agradat pel qui ha difós el vídeo . A més a més de difondre el vídeo, abans fan tot un repertori d’insults gratuïts cap al presentador i a les seves col·laboradores.
Una cosa semblant van en el programa de la mateixa cadena, Se Lo Que Hicisteis, difonent dues notícies falses a traves d’Internet.
La primera va ser una pàgina web que promovia un dejuni solidari a favor de Julián Muñoz: http://www.vertele.com/noticias/detail.php?id=15399 i la segona van crear “La Asociación Nacional de Telespectadores Independientes por una Televisión Española Libre de Manipulaciones y Ataduras (Antitelma)” donant el seu recolzament a les mesures cautelars que va demanar en contra de la premsa la germana de la Princesa Letizia, Telma Ortiz: http://www.20minutos.es/noticia/378543/0/telma/ortiz/broma/.
Les dues noticies tenien el mateix objectiu, demostrar que la premsa del cor mostra notícies sense passar cap filtre, per tenir l’audiència sempre darrera seva.

Sincerament em sembla molt bé fer aquests tipus de programes , ja que demostren que els altres no tenen cap tipus de rigorista periodística i que només els mou la condícia, l’avarícia i el morbo.

Tema 2

1. Tria una mateixa notícia en dos mitjans diferents accessibles a través d'Internet i publica'n els dos enllaços al teu bloc. A continuació fes un comentari de les diferències que hi perceps en relació amb el contingut i la forma en què es presenta. Fixa't especialment en el titular, els adjectius que s'utilitzen, si s'informa objectivament dels fets o s'hi introdueixen valoracions, fixa't també en les imatges o fragments de vídeo que l'acompanyen quines diferències hi ha entre els dos mitjans. Podries dir si hi veus alguna influència ideològica relacionada amb els propietaris dels mitjans?

Les noticies escollides fan referència a la victòria del Barça front al Madrid a la lliga ACB. Els mitjans escollits són
www.sport.es i www.as.com.
http://www.as.com/baloncesto/articulo/barca-vuelve-llevarse-clasico/dasbal/20090418dasdasbal_1/Tes
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=604840&idseccio_PK=808

En primer lloc, en l’sport el titular dona un gran recolzament a l’equip barceloní dient “Un Barça superior aleja al Madrid de la segunda plaza” i en el comentari subtitular també “El Barcelona alejó un poco más al Real Madrid del segundo puesto en la Liga ACB, en un partido en el que, a pesar de los apuros finales, los azulgrana se mostraron, como a lo largo de toda la temporada, superiores a sus rivales”.
L’sport utilitza paraules adjectivant al Madird com aquestes: “nefasta defensa”,” moriría en la orilla". I expressions com aquestes per parlar del Barça: ” Navarro e Ilyasova, sobresaliente”, “Navarro hay veces que no anota, pero hace que todo el Barcelona funcione y lo hace sin que parezca que le cueste”
En l’as comencen la noticia excusant-se de la derrota amb aquest comentari: “La primera noticia llegaba poco antes del encuentro, cuando se confirmaba la ausencia de Felipe Reyes, que no había superado sus molestias en la espalda. Muchas de las opciones del Madrid pasaban por sus manos, y había que ver como responderían los hombres altos del Madrid”. També utilitza expressions a favor recolzant a l’equip madrileny com per exemple: ”La labor de un genial Andersen, fajándose en la pintura, no encontró respuesta por parte de los pívots madridistas, y el conjunto local terminó el primer cuarto 12 abajo, y con la figura del gran capitán en la mente de todos.”, “Las cualidades de este Madrid, sin Reyes sobre la cancha, no daban para grandes alardes, pero al menos quedaba lo de siempre. El coraje.”, “Pero una vez más, los merengues recurrieron a lo que mejor se les da. La épica.”
El diari sport te una foto d’un jugador del barça, del màxim anotador del partit, en canvi l’as no te cap foto.

Aquí podem veure com una notícia es pot narrar des de diferents punts de vista i recolzant cada diari al seu equip. L’sport al Barça i l’as al Madrid.

2. Després de fixar-te en l'apartat 3.1. (No tots els fets són notícia) posa exemples de fets que actualment siguin notícia i serveixin per a il·lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten (excepcionalitat, conseqüències per a la gent, rellevància dels personatges implicats, proximitat emocional, proximitat temporal, "efecte agenda".

Un fet que actualment és notícia, és el terratrèmol d’Itàlia. El terratrèmol que va sacsejar el nord d’Itàlia, va ser de gran intensitat, de 5.2 a l’escala de Richter. Però no només va ser un tremolor sinó que van continuar nombroses repliques. Hi ha mes de 290 víctimes mortals i més de33.000 evacuats.
Aquesta notícia podem classificar-la com a conseqüències per a la gent, ja que ha afectat a milers de persones. També com a fet excepcional, per què no passa cada dia, i com a existència d’imatges.

Una altra noticia d’última actualitat és la detenció a França de l’etarra Martitegui Lizaso, cap de l’aparell militar.
Aquesta notícia la podem classificar com a excepcionalitat ja que no cada dia es deté a un cap de l’aparell d’ETA. També la podem classificar de proximitat emocional, per què afecta a la nostra societat, i coma existència d’imatges.

3. Mira't aquest vídeo i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el contingut d'aquest tema de l'assignatura.

En aquest vídeo, podem veure clarament com hi ha periodistes que injecten una notícia sense fer-la passar per cap filtre. Es a dir, no han contrastat si és certa o falsa. Directament l’han difós per posar en un apuro a un periodista el qual no és agradat pel qui ha difós el vídeo . a més a més de difondre el vídeo, abans fan tot un repertori d’insults gratuïts cap al presentador i a les seves col·laboradores.

Una cosa semblant van en el programa de la mateixa cadena, Se Lo Que Hicisteis, difonent dues notícies falses a traves d’Internet.
La primera va ser una pàgina web que promovia un dejuni solidari a favor de Julián Muñoz:
http://www.vertele.com/noticias/detail.php?id=15399 i la segona van crear “La Asociación Nacional de Telespectadores Independientes por una Televisión Española Libre de Manipulaciones y Ataduras (Antitelma)” donant el seu recolzament a les mesures cautelars que va demanar en contra de la premsa la germana de la Princesa Letizia, Telma Ortiz: http://www.20minutos.es/noticia/378543/0/telma/ortiz/broma/.

Les dues noticies tenien el mateix objectiu, demostrar que la premsa del cor mostra notícies sense passar cap filtre, per tenir l’audiència sempre darrera seva.

Sincerament em sembla molt bé fer aquets tipus de programes , ja que demostren que els altres no tenen cap tipus de rigorista periodística i que només els mou la condícia, l’avarícia i el morbo.

miércoles, 28 de enero de 2009

Tema 4

3. Cerqueu a la xarxa Internet la descripció d’alguna experiència escolar basada en l’ús dels mitjans de comunicació, comenteu-la breument i faciliteu-ne l’enllaç per a poder accedir-hi.

Hem buscat mitjançant la pagina web de www.txec.cat la radio a l’escola, i hem trobat un projecte anomenat “XTEC-RADIO” el qual preten promoure l’ús de la radioa tots els centres educatius de catalunya, per tal de fomentar l’ús de la llengua catalana parlada i escrita com un instrument de comunicació.
L’objectiu és posar a l’abast de les escoles una eina pràctica i innovadora per ampliar el conexement de com fer radio, donant un model de radio de qualitat elaborat en els centres docents.
He trobat diferents escoles, les quals cotribueixen i treballen en aquest projecte i fins-hi tot els dies que s’emet e programa (http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/radio/altraradio.php). D’entre elles trobem l’escola CEIP El Castell de Cabacés, CEIP Antoni Vilanova, CEIP Barceló i Matas, etc.
Un exemple es el CEIP Barceló i Matas (http://www.xtec.es/centres/b7002491/) on trobem un enllaç on hi posa Radio “el xerraire” i ens mostra com estan dins el projecte de la radio i fins-hi tot es poden sentir els programes emesos.

Marta Quevedo

Tema 4

2. Busqueu, referencieu i descriviu alguns exemples (mínim 3) de continguts dels mitjans de comunicació de masses que es plantegin clarament objectius educatius. Per exemple, programes de ràdio o de televisió (o espais específics dins d’algun programa de ràdio o televisió) publicacions periòdiques (o seccions específiques dins d’algun diari) revistes, etc.


1) "Horitzons"
És un espai divulgatiu que, a més d'oferir material educatiu per a les escoles, té la voluntat d'omplir els matins del K3 amb una oferta intel•ligent per a tots aquells espectadors que demanen alguna cosa més que un espai televisiu

2) Webclip
Programa de Televisió de Catalunya sobre recursos educatius i de lleure, transmès pel K3 cada dia. Recopilació, classificada per etapes educatives, de recursos de la xarxa comentats.

3) Una mà de contes (El partit de les deixalles)
"Una mà de contes" és un programa que s’emet els dimarts al K3 dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il•lustrador els va dibuixant.

A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il•lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel•la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il•lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà.

En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts.

Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il•lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística.

Amanda

Tema 4

Les refrències que es fan al currículum d’Infanti i de Primària a l’ús dels mitjans de comunicació i del llenguatge audiovisual són les que apareixen en la següent llista:

CURRÍCULUM EDUCACIÓ INFANTIL

1- Ates a la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la
comunicació, caldrà fer present en els processos d'ensenyament i aprenentatge la
comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques
escolars.

2- El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s'aprèn. Així, doncs, al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants hauran d'anar desenvolupant les capacitats a l'entorn dels eixos següents:
-Aprendre a pensar i a comunicar:Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi.

3- Objectius: el segon cicle de l'educació infantil contribueix a desenvolupar en l'alumne/a les capacitats següents:
-Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el
procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques
bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

4- Àrees :
Comunicació i llenguatges
Observar, escoltar i experimentar
Utilització d'instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de
comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.

Interpretar, representar i crear
· Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a
objectes de diversió, de creació i d'aprenentatge a través de jocs lingüístics i
expressius. Apreciació de l'estètica de les formes literàries -ritme i rima- i artístiques,
i de les sensacions i emocions que provoquen.
Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se,
estar bé.
· Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la
fotografia, el vídeo i l'ordinador a través dels programes oberts d'edició de textos,
gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar
amb editors gràfics i multimèdia.

5- Criteris d’avaluació:
Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear
en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i
audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

CURRÍCULUM EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1- Objectius d’aprenentatge
Utilitzar els instruments TIC adequats (cercadors, processador de text, editor gràfic).

2- Continguts

Ús de programari informàtic per escriure textos curts, amb un tractament de textos i un programa
d’edició gràfica.


3- Competències

- Competències transversals:
Les competències comunicatives
Atès que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones, aprendre és una activitat social, i saber comunicar esdevé una competència clau per a l'aprenentatge, que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per tant, és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos. Aquesta competència suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb l'ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació, amb gestió de diverses llengües, i amb l'ús de les eines matemàtiques (operacions fonamentals, eines
aritmètiques i geomètriques o útils estadístics). El desenvolupament de tots aquests àmbits facilitarà el de la competència intercultural per poder valorar la diversitat cultural que fa comprendre i expressar la seva percepció del món, la d'altri i la de la seva pròpia realitat.
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Com s'ha dit abans, la lingüística i audiovisual és saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació (anomenada competència digital), amb gestió de la diversitat de llengües, amb l'ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions.

2. Competència artística i cultural
La competència artística i cultural és un complement necessari de la competència comunicativa i com a tal, cabdal per al desenvolupament de la ciutadania, crítica i solidària, de la nova societat del segle XXI. Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament
diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, és saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l'actuació de la persona per viure i conviure en societat. Tot i que es pot relacionar especialment amb àrees i de l'educació artística, d'alguns camps de les ciències socials o la literatura, és una competència interdisciplinària que cal tenir en compte i desenvolupar en les activitats de totes les àrees i en la vida del centre escolar.
3. Tres competències metodològiques: a) la del tractament de la informació i competència digital; b) la matemàtica, que se centra en aquest àmbit concret; i c) la competència per aprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.

3. Tractament de la informació i competència digital
El tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. També ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l'ús de la informació.


Laura

martes, 27 de enero de 2009

Tema 3

3.Comenteu els avantatges i inconvenients de l’ús dels programes d’autor per a crear-se activitats pròpies en comparació amb l’ús d’activitats que ja podem trobar creades, siguin productes editorials o estiguin compartits a la xarxa.


Per introdiur el tema, necessitem saber que és exactament Els Programes d'autor. Doncs aquests són unes aplicacions que permeten al professor crear les seves pròpies activitats.
Això dona la llibertat de crear programes i material didàctic que responguin a les necessitats que tenim amb el nostre grup-classe, a la nostra aula. Aquest material el podem introdiur dins el nostre programari dit d’una altra manera a la nostra unitat de programació. I crec que és un dels factors més importants i per tant un avantatge, perquè pots partir de les necessitats de cada infant.
Programes que es poden utilitzar per a crear les teves pròpies activitats poden ser el J.Clic (http://clic.xtec.net/ca/index.htm), Ardora (http://webardora.net/index_cas.htm), el Hot Potatoes (http://hotpot.uvic.ca/index.htm), etc.
Les diferències entre les eines d'autor i els programes comercialitzats són:
a) les eines d'autor són obertes, és a dir permeten la creació de noves possibilitats, mentre que els programes comercialitzats són tancats
b) Els continguts de les eines d'autor són flexibles enfront la determinació dels programes comercialitzats
c) Els objectius són adaptats en les eines d'autor i imposats en els programes comercials
d) Per utilitzar eines d'autor calen alguns coneixements informàtics mentre que per fer servir programes comercials pràcticament no en calen.
e) Per crear materials propis cal temps de planificació i de realització, per utilitzar programes comercialitzats, o baixats d'internet, cal fer-ne una avaluació prèvia.
Alhora de crear aquestes activitats hem de tenir en compte també els aspectes didàctics, com per exemple que hi hagi un disseny correcte del mapa de coneixements que es van treballant. Amb nivells de dificultat creixent, amb opcions de reforç quan s'escaigui, etc. Que la ruta a seguir s'orienti clarament vers l'assoliment dels objectius que es proposa el programa. I finalment que hi hagi un cert sistema d'avaluació que doni informació sobre el progrés de l'estudiant i, a ser possible, també al professor.

Marta Quevedo

Tema 3

2. Feu una valoració crítica de l’ús del processador de textos per a escriure: Quan creieu que és convenient utilitzar-lo? A partir de quines edats? De quina manera? Creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no? Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?


El processador de textos és una aplicació informàtica que es fa servir per la producció de qualsevol mena de text imprès. És l'actual substitut de les màquines d'escriure, tot i que amb major capacitat, ja que es poden incloure imatges i mesclar dades.
Hi ha una gran quantitat de programes, des de molt senzills a completament especialitzats.
És una eina que contribueix a facilitar la tasca d'escriptura en tant que no requereix l'esforç per fer una cal•ligrafia acurada. Per tant l’edat adequada per començar a utilitzar-lo seria sobre els 8 o 9 anys, quan ja tenen nocions sobre l’escriptura, l’ortografia... Els utilitzem per escriure documents formals, com tota sèrie de documents legals, treballs per a la classe, tríptics…
Alguns avantatges que comporta i facilita aquest programa pot ser que millora la qualitat formal, millorant així l’autoestima dels nens i nenes, facilita poder tornar enrere per poder modificar allò que està malament, poden auto corregir-se...
L’activació del corrector ortogràfic crec que és una bona eina, un cop els alumnes hagin escrit el seu text i l’hagin revisat, per tal de observar quins són els errors que han tingut.
Aquells aspectes que podem treballar des de l’àrea de llengua i literatura podrien ser:
- Treballar la ortografia ( amb el corrector de textos desactivat) i després corregir-ho amb el corrector activat.
- Podem escriure tot tipus de documents com contes, cartes, notes, cartells…

Amanda Catalan